Mercè Rodoreda, joc de miralls...

Continuem amb el nostre particular homenatge a Mercè Rodoreda. Hi ha una pàgina web molt interessant per la qual podreu navegar i descobrir textos i vivències de l'escriptora que potser no coneixíeu. Us la recomano encaridament. Animeu-vos, doncs, a visitar aquesta exposició virtual.

Què va passar el dia que vas nàixer?

T'agradaria saber quins fets importants van succeir el dia que vas nàixer? Tens curiositat per alguna data o notícia en particular. El diari "La Vanguardia" ha digitalitzat la seua hemeroteca i et permet accedir a qualsevol informació. Prova a descobrir el passat més recent i interessa't per la teua història persona. Si us agrada escriure penseu, a més, que pot ésser un bon lloc per a documentar-se.

Cap a una nova concepció dels estudis literaris

El títol complet de l'article que hem de comentar és: "Cap a una nova concepció dels estudis literaris en l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES)", però jo crec que la segona part de l'enunciat és, en certa manera, sobrera. La nova manera d'enfocar els estudis literaris no té, al meu parer, un lligam intrínsec amb l'EEES sinó amb la metamorfosi que ha suposat la irrupció en el món de l'ensenyament d'aquests alumnes que ja hem denominat anteriorment com a "nadius digitals".

L'article de Laura Borràs, una reflexió profunda i fonamentada sobre com hem ensenyat fins ara i com podem millorar la nostra tasca docent, m'ha aprofitat per recordar i rellegir de nou les notes que vaig prendre durant la seua conferència, el passat dissabte 29 de novembre, dins el curs "Foment de la lectura en la societat del coneixement". De fet, ací retrobem algunes de les idees que ja vam escoltar i que, personalment, em va resultar força interessants: el paper del professor com a "ambaixador" dels textos, la importància d'un ensenyament contextualitzat en l'entorn - a propòsit dels learning objects-, la visió del professor com algú que ha de generar coneixement i ha d'ajudar els alumnes a desenvolupar un esperit crític davant l'allau d'informaciò a què estem sotmesos. Un replantejament, doncs, de la nostra tasca com a docents i de la perspectiva des de la qual l'abordem.

Fa pocs dies vaig sentir en una entrevista radiofònica a un professor universitari una idea semblant: deia que si posàrem un professor del segle XIX en una classe presencial del s XXI no trobaria gaires diferències pel que fa a la situació d'ensenyament-aprenentatge. I crec que és aquesta idea la que també plana sobre l'article de Laura Borràs.

Ara bé, en aquest article no només ens quedem en aquesta observació gairebé anecdòtica de com ensenyem o s'ensenya sinó que se'ns proposen alternatives, se'n suggereixen altres aproximacions a l'estudi dels textos i als textos mateixos en funció de les diferències a l'hora de llegir dels alumnes universitaris i, afegiria jo, preuniversitaris. El que sembla que no ha canviat és l'objectiu del treball docent: ensenyar a llegir, en el cas que ens ocupa; el que si ha canviat és el com. Cal, doncs, un tipus d'ensenyament que prenga com a punt de partida i arribada el text, cal observar-lo des del prisma de la hipertextualitat. Un prisma amb múltiples cares que ens permetrà interrelacionar cultura, escriptura, semiòtica, etc. Un hipertext suposa ja en ell mateix una descoberta, una tria, una visió múltiple i diversa que el lector ha d'anar construint, perquè al cap i a la fi llegir no és més que reconstruir sentits, retrobar-los i, per què no? Crear-los.

Com a professora de llengua i poca literatura, no puc deixar de comentar la crítica que es fa, i que compartisc plenament, del bandejament dels estudis literaris en la secundària i en el batxillerat. L'ensenyament de la literatura ha quedat relegat, amb un caràcter purament testimonial, per l'ensenyament -importantíssim, no cal dir-ho- de la llengua. La literatura ha esdevingut, doncs, una disciplina subsidiària. Ja no ensenyem a llegir per a crear lectors crítics i cultes que puguen entendre el món en la seua complexitat i diversitat, sinó que la literatura s'ha convertit en un ràpid passeig per èpoques, gèneres, eixos temàtics i altres classificacions diverses.

Potser la proposta de Laura Borràs en aquest article puga semblar en un primer moment molt específica de l'ensenyament de la literatura en un nivell universitari; tanmateix, la reflexió sobre la nostra manera d'ensenyar i sobre què ensenyem és extensible a qualsevol persona interessada a fomentar la lectura. Hauríem d'obrir-nos a altres formes de literatura, com la digital, si el que volem és despertar la curiositat lectora en el jovent; també ens toca a nosaltres navegar pels seus interessos, que tantes vegades ens semblen exòtics i llunyans, i apropar-los als nostres. Potser sí que caldrà canviar pel que fa a la didàctica dels textos si amb això aconseguim que aquests continuen llegint-se, perquè no hem d'oblidar que la nostra finalitat no és formar lectors "digitals" sinó lectors competents.

Comentari sobre l'entrevista a Adan Griego. Els nadius digitals.

Confessaré que la primera vegada que vaig sentir a parlar del concepte nadius digitals oposat a immigrants digitals va ser el passat febrer en unes conferències que organitzava el SEDEC dins dels Tallers de Llengua i Literatura Catalanes.

Aquell dia la doctora Montserrat Castelló ens va presentar aquests conceptes, per bé que enfocats no cap al procés de lectura sinó de creació de textos. Confesse que aquelles reflexions em van sorprendre i em van interessar força. De fet, mai havia vist a la meua generació com a inmigrants de res. És clar que observava una diferència entre la manera de treballar dels meus alumnes i la nostra, però fins aleshores no era conscient que aquesta evidenciara, fins a tal punt, distintes maneres d'apropar-se a la informació i de treballar-hi.

Ara, amb aquesta entrevista a Adan Griego, retrobem aquelles reflexions però aplicades a un altre camp, el de la recerca i processament de la informació. En la definició de nadius digitals que hi llegim veiem que es barregen característiques generacionals amb altres que pertanyen fins i tot al camp de l'oci. De fet, el que considere més interessant no és l'edat sinó els hàbits: "Estan menys acostumats a llegir i més enfocats cap a l'audiovisual" i , sobretot, "acostumen a buscar-ho tot a internet". Aquesta definició és cada vegada més vàlida per a la majoria de la població. L'accés a internet no ha estat acompanyat d'un aprenentatge de tècniques de recerca d'informació i així no només pel que fa als estudiants universitaris o de secundària sinó als internautes en general. Estem mancats d'estratègies i de recursos per a aprofitar el temps i per a obtenir aquella informació que necessitem.

Comenta també A.Griego que una altra de les característiques que defineix els nadius digitals és la immediatesa, i amb això estic plenament d'acord. Aquesta és una generació que no assumeix que hi ha objectius i treballs a llarg termini. És cert que estan acostumats a l'"ací i ara" i aquesta premissa no només conforma l'accés a la informació sinó la valoració de tot el que els envolta. Si no troben aviat la informació, abandonen la recerca; si no apareix al google, no hi és; si no produeix un guany immediat, no cal seguir-hi...

Estic completament d'acord en què aquesta nova mentalitat exigeix per part nostra noves estratègies. No es tracta només de treballar segons aquest nous paràmetres, sinó d'aprofitar-los per a anar matisant-los; si els agrada treballar des de casa, aprofitem-ho; si els agrada llegir sobre la pantalla, presentem-los la gran quantitat de webs que publiquen literatura en format digital i informem-los de la gran quantitat de biblioteques digitals que existeixen avui dia. Per exemple, ben segur que els sorprendrà saber que les universitats nordamericanes tenen digitalitzades nombroses revistes, també en llengua catalana.

Concloent, trobe molt encertada aquesta idea d'Adan Griego de bastir ponts entre aquesta nova generació de nadius digitals i la nostra. Estic convençuda que l'enriquiment sera mutu. Sentir-se immigrada cada dia en un món nou no és una sensació gaire agradable. Potser d'aquesta manera, sense perdre les nostres arrels, nosaltres també podrem integrar-nos-hi.

Aquella sessió en què tot va començar...

El passat dissabte 8 de novembre, vam tenir una sessió a l'IES Tulell dins del curs "Fomentar la lectura en la societat del coneixement" que organitza la Fundació Bromera.

La primera part de la sessió, a càrrec de Rosa Mengual, va consistir, fonamentalment, en la presentació de diferents pàgines web amb recursos i estratègies per tal de motivar a la lectura: aquesta part em va semblar força interessant. Vaig descobrir moltíssims llocs on acudir per treure'n idees, també ens van presentar altres projectes i fundacions per a promoure la lectura que ni tan sols sabia que existien; en quin món vivia jo? La veritat és que vaig sortir d'allà amb moltes ganes de visitar-les, de conèixer allò que fins aleshores m'havia estat "amagat".

De fet, aquestes setmanes he estat tafanejant per moltes d'aquestes pàgines i alguna de les seues propostes ja les he posades en pràctica: hem participat en concursos literaris i hem visitat alguns dels lloc web que se'ns recomanaven. És sorprenent, però si em pare a analitzar la meua actitud com a professora veig que va canviant; només cal dir que en aquestes tres setmanes ja he portat tots els grups a l'aula d'informàtica; els he preparat unes sessions amb temàtiques diferents, segons el curs i el programa de l'assignatura, i amb uns guions de treball que els han agradat força, o això diuen.

La segona part de la sessió consistia a presentar-nos i explicar-nos el que era un bloc, aquesta a càrrec de JC Girbés: d'ací el que em va semblar més interessant va ser la possibilitat no només de seguir un bloc sinó de poder enllaçar amb altres i llegir-ne les propostes o reflexions. Jo, que no era lectora de blocs, ara en veig la utilitat, pots seguir les novetats editorials i, sobretot, et permet parlar de llibres i de l'experiència personal de lectura.

Per acabar, vam fer un taller pràctic de creació d'un bloc. He de confessar que en aquell moment em semblava impossible que jo en poguera fer alguna cosa de tot el que ens havien explicat, I ara, quan mire el meu bloc, maldestre i senzillet, em sent molt orgullosa perquè no només li he perdut la por sinó que he descobert que m'agrada i que, a més, em serà profitós.

De tota aquesta descoberta que va suposar per a mi la sessió anterior m'ha quedat, però, un cert regust amarg: com aconseguir llegir tot allò que hi trobes, d' interessant? Com seleccionar entre tanta informació i de qualitat? Supose que també n'aprendré amb el temps...

Mercè Rodoreda

No sé si haurà eixit bé això d'instal·lar un vídeo. Aquí en teniu un de Mercè Rodoreda explicant perquè escriu. Per anar obrint boca...

Perquè diguen que no llegim

Diuen que ja ningú no llegeix i que les biblioteques només són contenidors de llibres. He llegit una notícia al diari Avui que m'ha cridat l'atenció i que fins i tot m'ha sorprès. Col·lapse a la Biblioteca Digital Comunitària Europeana: Deu milions de visites per hora!