El títol complet de l'article que hem de comentar és: "Cap a una nova concepció dels estudis literaris en l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES)", però jo crec que la segona part de l'enunciat és, en certa manera, sobrera. La nova manera d'enfocar els estudis literaris no té, al meu parer, un lligam intrínsec amb l'EEES sinó amb la metamorfosi que ha suposat la irrupció en el món de l'ensenyament d'aquests alumnes que ja hem denominat anteriorment com a "nadius digitals".
L'article de Laura Borràs, una reflexió profunda i fonamentada sobre com hem ensenyat fins ara i com podem millorar la nostra tasca docent, m'ha aprofitat per recordar i rellegir de nou les notes que vaig prendre durant la seua conferència, el passat dissabte 29 de novembre, dins el curs "Foment de la lectura en la societat del coneixement". De fet, ací retrobem algunes de les idees que ja vam escoltar i que, personalment, em va resultar força interessants: el paper del professor com a "ambaixador" dels textos, la importància d'un ensenyament contextualitzat en l'entorn - a propòsit dels learning objects-, la visió del professor com algú que ha de generar coneixement i ha d'ajudar els alumnes a desenvolupar un esperit crític davant l'allau d'informaciò a què estem sotmesos. Un replantejament, doncs, de la nostra tasca com a docents i de la perspectiva des de la qual l'abordem.
Fa pocs dies vaig sentir en una entrevista radiofònica a un professor universitari una idea semblant: deia que si posàrem un professor del segle XIX en una classe presencial del s XXI no trobaria gaires diferències pel que fa a la situació d'ensenyament-aprenentatge. I crec que és aquesta idea la que també plana sobre l'article de Laura Borràs.
Ara bé, en aquest article no només ens quedem en aquesta observació gairebé anecdòtica de com ensenyem o s'ensenya sinó que se'ns proposen alternatives, se'n suggereixen altres aproximacions a l'estudi dels textos i als textos mateixos en funció de les diferències a l'hora de llegir dels alumnes universitaris i, afegiria jo, preuniversitaris. El que sembla que no ha canviat és l'objectiu del treball docent: ensenyar a llegir, en el cas que ens ocupa; el que si ha canviat és el com. Cal, doncs, un tipus d'ensenyament que prenga com a punt de partida i arribada el text, cal observar-lo des del prisma de la hipertextualitat. Un prisma amb múltiples cares que ens permetrà interrelacionar cultura, escriptura, semiòtica, etc. Un hipertext suposa ja en ell mateix una descoberta, una tria, una visió múltiple i diversa que el lector ha d'anar construint, perquè al cap i a la fi llegir no és més que reconstruir sentits, retrobar-los i, per què no? Crear-los.
Com a professora de llengua i poca literatura, no puc deixar de comentar la crítica que es fa, i que compartisc plenament, del bandejament dels estudis literaris en la secundària i en el batxillerat. L'ensenyament de la literatura ha quedat relegat, amb un caràcter purament testimonial, per l'ensenyament -importantíssim, no cal dir-ho- de la llengua. La literatura ha esdevingut, doncs, una disciplina subsidiària. Ja no ensenyem a llegir per a crear lectors crítics i cultes que puguen entendre el món en la seua complexitat i diversitat, sinó que la literatura s'ha convertit en un ràpid passeig per èpoques, gèneres, eixos temàtics i altres classificacions diverses.
Potser la proposta de Laura Borràs en aquest article puga semblar en un primer moment molt específica de l'ensenyament de la literatura en un nivell universitari; tanmateix, la reflexió sobre la nostra manera d'ensenyar i sobre què ensenyem és extensible a qualsevol persona interessada a fomentar la lectura. Hauríem d'obrir-nos a altres formes de literatura, com la digital, si el que volem és despertar la curiositat lectora en el jovent; també ens toca a nosaltres navegar pels seus interessos, que tantes vegades ens semblen exòtics i llunyans, i apropar-los als nostres. Potser sí que caldrà canviar pel que fa a la didàctica dels textos si amb això aconseguim que aquests continuen llegint-se, perquè no hem d'oblidar que la nostra finalitat no és formar lectors "digitals" sinó lectors competents.
1 comentari:
Molt interessant la teua reflexió respecte a l'ensenyament.
Precisament la competència en usar les noves tecnologies obrí portes i vies per arribar als potencials nous lectors, en este cas, els alumnes, com molt bé tu dius, perquè l'objectiu és crear lectors competents.
En tot procés d'integració entre immigrants i nadius, és bàsic el coneixement de l'altra cultura i en el cas dels nadius digitals passa el mateix....hem de conéixer el seu entorn i en eixa tasca estem. Canvíem les formes, però no l'objectiu.
Mòdul superat
Publica un comentari a l'entrada